Catalunya és la tercera comunitat autònoma pel què fa a equitat educativa, això és que presenta un sistema educatiu just, inclusiu i de qualitat per a totes les persones que en fan ús. Per davant hi té el País Basc, l’únic que compte amb una valoració molt bona, i Madrid que té una equitat "alta".
L'ONG considera que si bé l'educació formal és determinant en l'equitat educativa, el desenvolupament d'habilitats i talents (o la seva limitació), es produeixen també en temps compartits amb la família, les amistats i l'entorn més pròxim a l'infant. Així, per exemple, són indicadors els horaris educatius, l'accés a Internet a les aules, la taxa d'abandonament escolar, però també la pràctica d'esport o l'accés a llibres a casa.
Una valoració “alta” en l'índex d'equitat implica valoracions positives en la major part dels indicadors. Catalunya, per exemple, és la única de les comunitats autònomes que té ordinadors amb accés a Internet a tots els centres públics, de fet es troba molt per sobre del 80% i el 79% dels centres públics d'Astúries i Andalusia que compten amb aquest recurs.
Altres dades que recull l'estudi són que a Catalunya el 19,1% d'estudiants de Secundària no obté el graduat d'ESO, que hi ha un 24,7% de taxa d'abandonament escolar –molt lluny de l'objectiu europeu per al 2020, que és del 10%–, i que un de cada quatre joves (25,7%) entre 15 i 24 anys ni estudien ni treballen –la mitjana europea és del 15,9%.
Pel què fa a la pràctica esportiva, un 68% dels infants entre 6 i 18 anys dur a terme alguna activitat física un mínim d'un cop a la setmana, percentatge només superat per Balears, Navarra i el País Basc.
L'informe constata també dades negatives: a Catalunya un 24,3% dels infants pateixen risc d’exclusió social o pobresa. Un percentatge alt, malgrat ser inferior al de la mitjana espanyola, i només més baix en el cas de Navarra (16,45%), País Basc (19,3%), Madrid (22,45%) i Castella i Lleó (23,1%).
A Espanya hi ha un 32,6% de població menor de 18 anys en risc de pobresa o exclusió social. A la UE només Bulgària (51.5%), Grècia (38,1%), Hongria (43%), Letònia (38,4%), Lituània (35.4) i Romania (48,5%) presenten un risc més elevat. L'estat espanyol, doncs, es troba molt lluny del 15,5 % d'Alemanya i Dinamarca; i del 13% de Finlàndia.
L'informe recorda que a mesura que la bretxa de pobresa augmenta també ho fa la bretxa educativa i, per tant, els nens procedents de famílies amb un nivell socioeconòmic més baix, o que viuen en zones amb una desavantatge social, tenen més probabilitats d'assistir amb menor regularitat a l'escola o de fer-ho en condicions de major precarietat.
L'estudi també revela una correlació entre el percentatge de menors en risc d'exclusió social i el grau d'estudis dels pares: a menor nivell d'estudis dels progenitors, major és aquest risc.
La despesa pública en educació
La inversió del govern espanyol en educació, com a percentatge del Producte Interior Brut (PIB), ha disminuït 6.000 milions d'euros. Això situa a Espanya per sota de la mitjana de la OCDE i la Unió Europea. Com a conseqüència, la despesa per llar en l'educació ha incrementat "significativament", un 30,3% del 2006 al 2013.
Les llars catalanes invertien de mitjana 423,59 euros el 2006 en l'educació dels infants i ara n'inverteixen 504,60. Només hi dediquen més diners les llars basques, de Navarra i de Madrid, 522 euros, 534 i 639 respectivament. Totes aquestes comunitats es troben molt per sobre de la mitjana espanyola: 361 euros.
L'informe oferix una comparativa de la taxa de variació de la inversió en polítiques educatives i la despesa mitjana de les llars entre el 2007 i el 2013, on s'observa que a Catalunya s'ha reduit 11 punts la inversió del govern, mentre que ha augmentat 19 punts la inversió familiar. Malgrat això, el document situa a Catalunya a la zona alta de la taula referent a les polítiques a favor de l'equitat educativa.
L'ONG ha obert una petició per aconseguir firmes amb l'objectiu que el govern inverteixi més diners en polítiques educatives i lluiti contra la pobresa infantil.
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari